Les més freqüents són la presbícia o “vista cansada”, la presbiacúsia “sordesa senil”, i la presbiestasia o “vertigen senil”. No tenen perquè manifestar-se amb la mateixa intensitat, però el que sí que tenen en comú és la seva progressió lenta degut a l’envelliment corporal al llarg de la vida.
La presbiacúsia
Tal i com hem comentat anteriorment la presbiacúsia és la pèrdua progressiva d’audició relacionada amb l’edat. Aquesta pèrdua és progressiva, bilateral i freqüentment simètrica.
S’inicia sense tenir pràcticament símptomes entre els 50-60 anys, tot i que es pot manifestar més aviat, alguns casos amb major predomini hereditari.
La presbiacúsia augmenta considerablement en els majors de 80 anys, situant-se en aquesta edat per sobre del 65%. Aquesta prevalença elevada està relacionada directament amb l’esperança de vida actual.
És la causa de sordesa més freqüent en la gent gran la qual els suposa una limitació important en la seva qualitat de vida.
Factors de risc
Segons alguns treballs científics es manté la hipòtesis de que la presbiacúsia pot afectar amb major freqüència a
- Persones d’ambients més desafavorits
- Amb una exposició repetida a freqüències molt altes (fàbrica, aeroports…)
- Amb una exposició repetida a medicament (alguns antibiòtics, quimioteràpia…)
- Malalties vasculars com la hipertensió o la diabetis, i factors hormonals.
Símptomes
Es caracteritza per ser inicialment un deteriorament auditiu de les altes freqüències, sons aguts, progressant posteriorment a les freqüències de la conversació normal.
Inicialment el pacient comenta sentir-hi bé però que no entén clarament el significat de les paraules quan li parlen, sobretot en un ambient sorollós. Creuen que la gent del seu voltant parla xiuxiuejant o entre dents, sense discriminar bé les conversacions. No les entenen.
Aquesta dificultat auditiva contribueix a que l’individu pugui patir un cert aïllament amb el seu entorn, i inclús psicològicament algun grau de desconfiança.
A vegades la presbiacúsia pot cursar amb acúfens (sorolls en els oïdes) i també pot cursar amb prebiestasia (sensació de vertigen o inestabilitat).
Diagnòstic
L’estudi més important és l’audiometria. Aquesta consta de diferents proves. Una audiometria tonal aèria i òssia, on s’observarà una baixada de la capacitat sensorial per als tons alts i la qual determina el llindar auditiu de la persona.
S’ha de complementar amb la prova del llindar d’inconfort, per a determinar si el pacient té molèstia enfront a sons d’alta intensitat. I per últim s’ha de realitzar una audiometria verbal, el la qual es fa evident la pèrdua de discriminació de paraules, de la seva comprensió.
Tot i que amb l’audiometria es faci un diagnòstic definitiu de la pèrdua de la capacitat auditiva, també s’ha de realitzar un examen de totes les estructures implicades en el procés de l’audició per a descartar altres possibles malalties.
Per això serà necessària l’exploració de l’oïda extern i mig mitjançant un otoscopi i també una timpanometria per a poder valorar l’estat de l’oïda mig, la mobilitat del timpà i dels ossets conductors de l’oïda.
Tractament
El tractament de la presbiacúsia en l’actualitat es basa en l’adaptació d’audiòfons. No existeix un tractament farmacològic que permeti regenerar les estructures envellides de l’oïda o de les zones cerebrals afectades en el procés.
Les pròtesis auditives són els dispositius que poder evitar l’aïllament del pacient adult amb presbiacúsia. Per a que això passi és necessari que la persona afectada reconegui el problema, i s’adapti a aquests aparells.
L’elecció de l’audiòfon està relacionada amb les característiques de la seva audiometria, les necessitats auditives del pacient segons el seu estil de vida i també del pressupost econòmic d’aquest.
També es considera importat la rehabilitació auditiva, amb entrenament vocal a càrrec de foniatres i/o logopedes per a recuperar la comprensió de les paraules i la seva audició.
Una de les claus en l’èxit de l’adaptació auditiva és la col·laboració de l’entorn familiar i social. Per a poder mantenir una conversació amb una persona gran és molt important realitzar una correcta pronunciació, mantenir una velocitat de la parla que sigui fàcil de seguir, i permetre la lectura dels llavis en cas de que sigui necessari.
En motiu de la celebració del dia Mundial de l’Audició el pròxim dia 3 de Març des d’Optipunt creiem necessari recordar la importància del control auditiu, sobretot a partir dels 50-60 anys on probablement es comenci a manifestar aquesta baixada.
Escrit per Anna Llopis, Optometrista i Audioprotesista de Optipunt
